Fins i tot després de 1462, quan era presoner en una cel.la de Budapest per ordre del rei hongarès Maties, es dedicava a capturar ratolins, que torturava i travessava amb un pal. També va subornar a algun carceller perquè li comprés ocells al mercat i els hi portés. Aleshores els arrencava les plomes i es divertia mirant com intentaven emprendre el vol frenèticament. Quan se'n cansava, senzillament els empalava. |
A la presó |
El Príncep de l'Empalament era una persona completament obsessionada amb l'ordre i no tolerava les persones lentes en el treball. Un dia va veure un home que portava la camisa mal posada i massa curta. A més, també va advertir que els pantalons estaven foradats per un costat. Vlad va ordenar immediatament que portessin l'home al castell. "Estàs casat?" li va preguntar. "Si, estic casat, Altesa". "Llavors, com és possible que ella permeti que vagis amb els pantalons foradats? Ella no és digna de viure en en el meu regne. Serà castigada!". "Li demano perdó, senyor. Jo estic content d'ella. Mai no deixa la casa i és honesta". "Estaràs millor amb una altra si realment ets un home decent i treballador", va replicar. Mentres, dos dels homes de Vlad havien portat a la dona al castell perquè fos empalada immediatament. Llavors li van portar una altra dona, que va refusar casar-se amb el recent vidu. El Príncep li va ensenyar el que li havia passat a l'anterior esposa de l'home, i immediatament la dona va acceptar casar-se amb aquell home, i durant el seu matrimoni va treballar tant com va poder per tal que no li toqués la mateixa sort. |
L'obsessió |
Un mercader estranger, tenint constància de la justícia en les terres del Príncep Tepes, en passar una nit en un hostal de la ciutat, va deixar el seu carro ple de diners al carrer. L'endemà, però, es van robar 160 monedes d'or. Va demanar una audiència amb el Príncep. Aquest li va respondre: "Aquesta nit trobaràs el teu or". Al mateix temps va advertir als habitants de la ciutat: "Trobeu el lladre o destruiré la ciutat". Amb la certesa que el trobarien, l'Empalador va ordenar que posessin les 160 monedes d'or al carro, i una més aquella mateixa nit. Un cop es va haver trobat el lladre i les 160 monedes, el mercader va advertir al Príncep que hi havia una moneda de més. Tepes va empalar al lladre, l'hi va mostrar al mercader i li va dir que aquell hauria estat el seu destí si no hagués dit res. |
La temptació |
Amb els turcs |
El dia de St. Bartolomé de l'any 1456, una comitiva dels turcs va protagonitzar una visita oficial a les terres del Príncep i es van negar a treure's els turbants en el moment d'agenollar-se davant d'ell. El Príncep Vlad els va preguntar: "Per què us comporteu d'aquesta manera davant d'un gran Príncep?". "És el costum del nostre país, oh senyor", van respondre. Llavors Vlad Tepes els va dir: "Vull ajudar-vos amb els vostres costums". AIxí que va ordenar que els seus turbants fossin clavats als seus caps amb claus de ferro. Mentre marxaven, el Príncep va dir: "Aneu i digueu-li al vostre cap que si s'atrevís a menysprear-me, no em conformaria amb només això. Que no s'atreveixi a intentar portar els seus costums a les meves terres". |
Lladres i mentiders eren empalats sense pietat. Vlad era tan temut que va arribar a col.locar una copa d'or a la plaça de la ciutat de la qual tothom en podia beure. Mai ningú no va gosar robar-la. |
La copa |
També destacava pel seu sentit de l'humor extremadament macabre. En una ocasió, havia convidat a sopar un noble entre les víctimes empalades. L'olor dels cossos en descomposició era tan penetrant que el noble es va haver de tapar el nas amb la mà. Al Príncep li va semblar una manca d'educació imperdonable, i va ordenar que l'empalessin en una estaca molt alta, de manera que el convidat va quedar clavat a l'estaca molt per sobre de les altres víctimes. Vlad Tepes es va dirigir a ell i li va dir: "Molt bé, el teu problema està resolt. Ara estàs suspès entre les brises més fresques i netes, i ja no has de suportar la pestilència d'aquests cadàvers que s'estan podrint aquí sota..." |
El sopar |
Es creu que la data de naixement de Vlad Tepes va ser al voltant de 1431, a la ciutat de Sighisoara, Transilvània. El seu pare s'havia guanyat el sobrenom de Dracul (Diable) per la seva crueltat, i el fill el van anomenar Draculea, en romanès, "Fill del Diable". Va regnar com a príncep de Velàquia el 1448 i del 1456 fins el 1462, i finalment el 1476, l'any de la seva mort. El poble el va anomenar, també, "Tepes" (Empalador), per ser aquest el càstig que més va aplicar durant el seu regnat. En aquell temps el tron de Velàquia estava amenaçat des de l'exterior per turcs i hongaresos, i des de l'interior per nobles amb gran afany de poder, que lluitaven entre ells amb gran ferocitat. La infància de Vlad va ser molt difícil. Va ser educat com a cristià a Transilvània, però el seu pare el va deixar com a hostatge entre els turcs quan tan sols tenia tretze anys. Així, el petit Vlad es va veure envoltat de gent amb un llenguatge, uns costums i una religió que no comprenia. Els pares de Vlad van tornar a Romania però el van deixar a Turquia com a promesa que no els atacaria. Va ser, doncs, presoner allà des de 1444 fins a 1448. Aquell any li va arribar la notícia que el seu pare havia violat la promesa feta al cap turc, la qual cosa significava que Vlad estava en perill de mort. Finalment els turcs van decidir no matar-lo, pero sí utilitzar-lo com a peó en els seus plans i negociacions diplomàtiques. Vlad Draculea va acabar aconseguint el poder al sud de Romania, gràcies al recolzament dels turcs, el 1456, i va governar fins el 1462. Llavors va ser fet presoner en una cel.la de Budapest per ordre del rei hongarès Maties. El 1476, però, Maties va tornar a col.locar Tepes al tron de Romania. Es creu que durant una batalla amb els turcs, a finals d'aquell any, Vlad Tepes va voler inspecionar el camp contrari i es va vestir com l'enemic, i els seus mateixos soldats el van matar i decapitar. El seu cap el van enviar a Istambul com a triomf sobre els turcs, però aquests es van adonar que era el de Tepes, i va ser exhibit públicament amb gran mofa i escarni. |
